Ja fa una setmana que em vaig crear el bloc, i encara no m'havia decidit per escriure una entrada, per dues raons fonamentalment: la primera per qüestions de temps i l'altra perquè no sabia sobre que escriure.
Finalment avui he decidit que anava a començar, com que no s'havia per on anar, he començat a veure alguns blocs de la gent de classe, i finalment crec que he trovat un primer tema per començar el meu bloc.
Es tracta de comentar una pel·lícula i un llibre, igual que ha fet Inés però en aquest cas jo comentaré "La naranja mecánica".
Jo havia escoltat este títol alguna vegada però no vaig saber realment de què es tractava fins que en primer de magisteri a l'assignatura de psicologia la professora ens va recomanar la pel·lícula. Com que no sabia sobre què anava vaig preguntar, i molts companys de classe hem van dir que l'havien vist a l'institut, que era molt desagradable, molt forta,... I ja començarem amb els prejudicis. Finalment vam quedar jo i quatre companyes més, que la veuriem juntes. Com sempre passa, s'acabà el curs i no la vam veure.
Després d'un temps, un dia estava comentant amb un amic, no de la universitat, algunes pel·lícules i alguns llibres, i li vaig preguntar que què li pareixia aquesta. Ell em va contestar que tenia el llibre i que a ell li havia agradat molt, sense dir-me res més em va deixar el llibre i em va dir que ho comprovara per mi mateixa.
Doncs, després d'açò he tingut el llibre a ma casa durant un any i mig, i mai no trobava el moment oportú per començar-lo, no sabia si m'agradaria, si seria molt fort... Finalment aquest estiu vaig decidir llegir-me'l. La veritat és que a mi em va agradar moltíssim el llibre, ja que quan el vaig començar a llegir vaig deixar de banda tots aquells judicis que m'havien donat. L'experiència va esta entretinguda ja que el fet d'anar llegint el llibre amb un vocabulari propi de joves conflictius del carrer, era difícil però a la vegada curiós.
Després de llegir-me'l vaig veure la pel·lícula, la veritat es que aquesta no hem va agradar tant com ho va fer el llibre, per diverses raons. En primer lloc pense que la pel·lícula és molt fidel al llibre, ocorre tot tal i com ocorre a la narració, però amb una xicoteta però important diferència i es que el final del llibre no es fica a la pel·lícula. Per una simple raó quan el seu autor va publicar aquest llibre als Estats Units l'editorial li va dir que li'l publicava però amb la condició que l'últim capítol desapareguera, i ell per por a no publicar-lo ho va acceptar. Cosa que quan el llibre es va estendre per tot el món no va passar ja que ell va exigir que es publicarà tot sencer, un bon encert perquè en la meu opinió crec que es un capítol necessàri. Al llarg del llibre es conten les auntèntiques barbaritats que fa un jove de quinze anys, que acaba anant a la presó i al qual se li aplica una tècnica innovadora per a què no torne a delinquir, una tècnica bastant inhumana, però es que el que ell feia també era inhumà. Finalment, com que no vull contar-vos tot el llibre per si a algú no se l'ha llegit i vol fer-ho, a l'últim capítol hi ha una reflexió per part del protagonista que per a mi es imprescindible, perquè sinò, no li trobe sentit al llibre.
En segon lloc la pel·lícula està bé però l'ambient utilitzat per a recrear-la no hem va agradar totalment, pense que encara que no es l'època actual i les modes eren distintes, la moda que s'utilitza no es exactament com la que hi havia en aquell temps o no almenys la que jo m'havia imaginat. Però potser en açò estiga un poc equivocada ja que no tinc un coneixement cert de la moda d'aquella època, i tan sols es tracta del meus gustos.
I en l'ultim lloc, pense que la pel·lícula igual siga un poc complicada veure-la sense haver llegit el llibre, perquè tot el vocabulari que s'empra al llibre i també a la pel·lícula, el pots esbrinar fàcilment anant al anexe del final del llibre però a la pel·lícula no hi estic tan segura. Açò no ho puc assegurar ja que jo si que m'havia llegit el llibre i mes o menys sabia del que estaven parlant.
Personalment recomane llegir el llibre i veure la pel·lícula, ja que per a mi a sigut una experiència enriquidora i curiosa.
Doncs aquesta es la meua primera entrada. Espere que siga font de comentaris!!!
2 comentaris:
records, està molt bé
rosanna
La meua experiència en aquest llibre és diferent. La vaig veure a classe d'història quan tenia 16 anys, i em vaig llegir el llibre aquest estiu, amb 19.
Pel que dius del dubte a que l'argot inventat per l'autor no s'entenga en la pel·lícula, "més val una imatge que mil paraules".
Per altra banda, fent referència a l'últim capitol del llibre, crec que és essencial per entendre el que ens vol transmetre l'autor. El director de la pel·lícula es va basar en la versió Americana del llibre i no l'anglesa - amb els 21 capítols- i això ha fet que es done un sentit i un valor a la pel·lícula i a la seua violència totalment distorsionat.
De fet, molts grups de joves - vinculats a la moda skin - intenten imitar l'actitud de Alex i els seus "drugos", pel que fa a la violència gratuïta. I de fet porten samarretes, canten cançons, etc fent referència i lloant aquesta manera d'actuar, des del meu punt de vista, despreciable.
De fet, quan veig algún d'aquestos personatges al metro o a l'autobús, em venen unes ganes tremendes de riure'm enèrgicament de la seua ignorància.
Publica un comentari a l'entrada