Pensant en els altres

És frustrant adonar-te com d'ignorants podem arribar a ser la societat d'avui en dia. I dic açò perquè avui he vist la pel·lícula "Pensant en els altres", i m'ha fet reflexionar sobre l'enfocament de l'educació a l'actualitat.

Quina pensem, nosaltres com a futurs mestres, que és la principal finalitat de l'educació? Realment pense que estem obviant una part important en la nostra vida i en la dels estudiants, i es que tot el que fem en la nostra vida es per una senzilla raó: ser feliços! Ser feliços deuria ser la principal finalitat de les nostres vides, i no sols de l'escola, sinó de tot el món. Però com que l'escola és l'encarregada de ensenyar als futurs adults les principals pautes per a ser persones i saber aprendre, es un pilar molt important per a aconseguir transmetre aquesta finalitat per a afrontar la vida. I es per això que la pel·lícula ens intenta obrir els ulls i intenta donar-nos lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics. La societat d'avui en dia s’assenta sobre un gran egoisme individual, que mai arribarà a donar la felicitat a ningú. I es que a la pel·lícula es diu que ningú podrà ser mai feliç si els del seu voltant tampoc ho són.

Bé es veritat que tot açò sembla molt utòpic, i impossible d'aconseguir, però dic jo que en algun moment donat haurem de començar a canviar les coses, no? Doncs com a futurs mestres que som, hauríem de tindre ven clara aquesta lliçó, i dur-la endavant. Encara que la realitat no siga així, ja que amb els tres anys de carrera que portem mai cap mestre a anomenat la paraula "felicitat". Però es que hi ha dos tipus de professors: uns encallats en el passat i altres que intenten adaptar-se a la rapidesa del canvi, en el que esta immersa la nostra societat.

Però encara que siga ben difícil aconseguir aquest canvi, per alguna cosa hem de començar i nosaltres devem de ser conscients de la importància de transmetre aquest sentiment de felicitat a tots els nostres futurs alumnes. Per que aquest sentiment engloba tots els valors fonamentals que hem de tindre ben clars per a ser persones que vivim en societat. Però hem arribat a un punt que ni aquestos valors fonamentals son transmesos i a fet falta la implantació d'una assignatura per a transmetre'ls, valors que deurien de tractar-se com un saber transversal a totes les matèries i com un factor importantissim per a l'educació dels xiquets.

Serà per tant la nostra missió, com a futurs mestres, començar a canviar aquest aspecte de l'educació? Perquè sincerament mai havia vist una manera d'enfrontar la docència com la d'aquest mestres japonès: la tendresa, la confiança, la comunicació amb els alumnes...