L'òpera

Ahir vaig anar per primera vegada a l'òpera. Vaig veure "L'arbore Di Diana" de Martí i Soler. Encara que semble mentida, era la meua primera vegada, després de portar ja dotze anys tocant el violí. Jo no havia anat mai a l'òpera, sols havia vist, com tot el món, trossets d'òperes a les pel·lícules, a anuncis, o a xicotetes explicacions de la meua mestra d'història de la música de fa dos anys...

Jo sempre havia sentit dir que quan vas a una òpera per primera vegada o t'agrada moltíssim o no t'agrada gens, es a dir d'extrem a extrem. Doncs ahir per fi vaig poder comprovar si aquesta afirmació era certa, i he de dir que ni d'un extrem ni de l'altre, perquè hem va agradar bastant, va ser vore la música clàssica des d'una altra visió. Però la veritat l'experiència va estar molt bé, encara que com a músic que sóc preferiria estar al fòs tocant amb l'orquestra, ja que aquesta és la sensació que sempre tinc quan vaig a veure un concert de música clàssica.

El gènere de l'òpera es molt distint al que estem acostumats a veure, referint-me al món de la música clàssica, ja que es molt semblant a un teatre. L'òpera es molt fàcil de comprendre, ja que tota música pretén transmetre alguna cosa, absolutament tota, i amb la interpretació s'aconseguix molt fàcilment la seua compressió. Contrariament quan vegem un concert de música clàssica, sense rebre cap explicació del que anem a sentir, la majoria de la gent no arriba a captar allò que se li està transmetent. Però potser si abans de res s'explicara un poc el que es va tocar o al programa mateix ficaren una xicoteta explicació i no tots els currículums vitae de mitja orquestra, la gent entendria molt millor el que es transmet, estaria més atenta a la música, que es el que més importa, i no els premis que té qui està interpretant-la.

Finalment, pense que la música es un art, i que potser no esta valorada com deuria estar-ho, però perquè no pensem en el que fem nosaltres el músics, estem transmetent-la be o podríem fer alguna cosa per a que fora millor transmesa?