Memento

Aquesta pel·lícula té una particularitat que em va atraure molt, i és la seua estructuració. Jo havia escoltat el nom de la pel·lícula però no l’havia vista mai, ni ningú me l’havia recomanada. Abans de veure-la, fa unes setmanes, em van explicar la seua estructura, i crec que potser si no m’ho haveren explicat, no la hauria comprés massa bé. Però, tot i així crec que tampoc l’he acabada de comprendre, perquè quan la comentarem a classe jo no pensava el que pensava la resta, ni havia arribat a les mateixes conclusions, però en certa manera hem van convèncer més les seues conclusions que les meues. Però la d'aquesta estructuració té un perquè, com totes les coses. I es que el director ens intenta posar en el lloc en el que es trova ell, és a dir, comencem la pel·lícula en uns aconteixements, dels quals no sabem res, al igual que el nostre protagonista que s'alça tots els dies sense enrecordar-se de res, tans sols d'un fet que va ocurrer fa molt de temps.

Després també la vaig comentar amb uns amics, perquè se m’havia quedat la mosqueta per saber que pensava més gent, i vam arribar a una conclusió pareguda però diferent. Pense que açò es degut a que el final de la pel·lícula es molt obert a que cadascú pense el que vulga. Es poden traure diferents conclusions, encara que sols una siga la que coincidisca amb la del director o el guionista. Però es el que realment es proposa, que el lector implícit cree la seua pròpia versió.

Aquest tipus de pel·lícules m’atrauen bastant, ja que dona joc a que el receptor participe en la pel·lícula. Molt poques pel·lícules aconsegueixen açò, almenys totes aquelles que he vist jo. M’agrada que quan acabes de veure-la tingues alguna cosa per donar-li voltes i tindre el cap un poc ocupar, perquè la veritat la televisió actual l’únic que aconsegueix es que la gent no pense, ja que ho dona tot fet, i ens estem convertint en persones molt dependents que se’ns manipula molt fàcilment. Això si, si et pares a pensar tota la ideologia i la quantitat de manipulació que hi ha darrere de tot açò, hi ha molt que pensar i reflexionar, i molt que canviar. Però com que aquest es un tema molt ampli, del qual es podrien escriure moltíssimes entrades, i del qual hi hauria molta polèmica i diversitat de pensament, ara no vaig a entrar més a fons.

Aquestos anys de magisteri he tingut la sort de participar al projecte d'innovació d'Espai Cinema, i dic que he tingut sort, perquè he pogut conèixer pel·lícules com aquesta, i moltes més que m'han agradat molt i que a més em poden servir en la meua futura professió de mestra. Es tracta de pel·lícules que no les sol conèixer molta gent però que estan molt ben fetes i a partir de les quals es poden treballar quantitat de matèries, tant nosaltres com estudiants de magisteri, com a l'escola en els nostres xiquets. La veritat pense que aquest projecte a sigut un èxit, ja que per a mi, i crec que també per a la resta d'estudiants ha sigut molt enriquidor, sobretot amb les posades en comú. Enhorabona a tots els creadors!