Fet d'armes. Pere Calders

Aquest conte, és curt però intens. Et manté en tot moment davant una tensió. Ja que es tracta d’una situació ben real, perquè si pensem en la quantitat de guerres que s’han produït al llarg de la història, segur que alguna situació ha sigut ben pareguda a aquesta. Davant un moment tant perillós i difícil d’afrontar, els participants saben mantindre la calma i pensar, de manera que cap dels dos ix mal parat, en qüestió de vida o mort.


A més, el que més m’impactà del conte va ser el seu final, perquè en cap moment m’havera imaginat el que passaria. La veritat es que en veure aquesta situació de guerra, donem per suposat que algun del dos o els dos van a acabar malament, tal vegada o morts o molt mal ferits. Però el resultat no es aquest, sinó que el que se’ls ocorre es jugar-se a la ratlleta la seua llibertat, abans que morir. Amb el resultat que guanya aquell que està narrant la història. Doncs bé amb eixa victòria l’única cosa que li fa il•lusió, davant tot el que pot tindre en la guerra, es quedar-se amb la bicicleta del enemic. Sembla una decisió una mica infantil però, realment crec que davant una situació com aquesta, utilitzar una bicicleta per recordar vells temps, o per a utilitzar-la com a transport de fuga, no està gens mal.


Son moltes les reaccions que pot tindre una persona davant una situació com aquesta, i la veritat, la que agafa el conte m’agrada, ja que es la primera vegada que en un història de guerra hi ha un final feliç, i sense cap ferit pel mig.


Doncs ha sigut un conte molt fàcil i entretingut de llegir, espere que si el llegiu vos agrade i a més siga creatiu per a contribuir en aquest bloc. No se que més dir sobre aquest conte, perquè aquesta ha sigut la meua sensació quan he acabat de llegir-lo, però potser vosaltres en tingueu d’altres, que siguen igualment valides.