Vianant. Rafa Gomar

“Feia una vesprada freda. L’aire bufava fort i he tornat a casa a peu. Per la Glorieta he creuat el pont de Calatrava: estaven pintant-lo. Després he continuat per Amadeu de Savoia per la vorera de l’edifici de la Tabacalera fins al Passeig del Mar. Em plaïa percebre la fredor sobre la cara i el cos i m’he descordat l’anorac per notar-la més intensament. De tant en tant, durant el trajecte, el vent em col·locava a ratxades sobre els narius olors de perfums i maquillatge dels vianants, olors dels cossos, naftalina i abrics tancats a l’armari des de feia temps.

En el moment en que més fruïa de la fredor del vent sobre la cara, de sobte, he vist un home rapat al zero i d’esma, m’he cordat l’anorac fins al coll.”

Aquest fragment és un exemple del llibre Vianant de Rafa Gomar. Aquest llibre és una mica curiós, ja que no parla de un tema en concret. Es tracta d’una multitud d’entrades, algunes d’elles d’una línia d’extensió i altres d’uns quants fulls, en les quals l’autor expressa tots els sentiments i pensaments que li venen a la ment. Sembla que no parle de res en concret, però a mi m’ha donat la sensació, en alguns moments, que hi havia una història darrere. Cosa que no m’estranya en absolut ja que les persones no podem ser totalment objectives, i a més es que ací Rafa Gomar no ho pretén, però si evita donar qualitats de la seua vida, tan sols expressa el seus pensaments.

Com he dit, al llibre podem trobar una gran quantitat d’entrades, però no se perquè aquesta que he ficat ací dalt, m’ha cridat molt l’atenció, o no se si hem va cridar l’atenció però almenys si que se’m va quedar al pensament fins que vaig acabar de llegir el llibre, cosa bastant difícil. Perquè amb tantes entrades enrecordar-te d’elles es difícil, si les relliges t’enrecordes, però sinó com si no les haveres llegit.

L’únic que sé és que quan vaig acabar de llegir el llibre i havia d’escriure aquesta entrada, vaig pensar en aquella entrada que m’havia agradat i de la qual m’enrecordava bastant bé.. Crec que m’agrada perquè m’identifique amb ell. Perquè quan es hivern i estàs al carrer sol, tornat a casa, de manera un poc reflexiva, te n’adones de quantitat de coses que passen molt a prop de nosaltres tots els dies i no les percebem. A més m’agrada molt la seua forma de descriure les coses i les accions, li dona un toc de tendresa, tant en aquesta entrada com a tot el llibre. La veritat es que pensava que no m’agradaria a causa de la seua estructura, i al final resulta que la seua estructura ha fet que m’agradara molt i la forma d’escriure el autor molt més. La seua forma d’escriure te alguna cosa que m’atrau, encara que de vegades em confonga i no comprenc massa allò que està intentant transmetre.

Finalment, crec que aquest llibre és una mica delicat, perquè o t’agrada molt o no t’agrada gens, ja que jo vaig a dir a alguns companys que almenys el principi m’estava agradant molt però la gent me mirava en cara rara, perquè veien que el llibre no tenia un argument sòlid on agafar-se, i comprendre el que estava escrit, cosa que dona una mica d’inseguretat.